Wählen – El Teo vol votar

En Teo fa un temps que viu a un país que no és el que el va veure néixer; l’empresa on treballa l’ha enviat una mica més d’un any lluny de casa seva, per aprendre moltes coses i poder tornar molt format. Tot i això, la política al seu país d’origen està una mica remoguda i poc abans de marxar de vacances es convoquen unes eleccions on ell també vol participar. En Teo necessita, doncs, moltíssima paciència i moltíssima informació per aconseguir-ho. Aconseguirà votar? Aconseguirà que el seu vot sigui comptabilitzat? Ho farà tot dins dels terminis establerts? Quins passos ha de seguir en Teo?

Teo

  1. Primer de tot en Teo ha de prendre una decisió important: agafar un avió i anar a votar a casa (cosa que li assegura el vot, però també trencar la guardiola) o fer tots els tràmits per poder votar des d’on viu ara (cosa que sap que li generarà problemes). En Teo es decideix per la segona opció; creu que el seu vot no val els 150€ del vol. A partir d’aquí comencen les peripècies
  2. En Teo s’informa de les possibilitats que té per votar i veu que el primer pas és inscriure’s al consolat com a ciutadà no resident a l’estat del qual prové. Com que ja fa un cert temps que viu fora del seu país, li recomanen que s’inscrigui com a ciutadà resident absent. Quins documents necessita en Teo per fer-ho?
  • Primer de tot se n’ha d’anar a l’ajuntament del seu nou poble i demanar una nova còpia del certificat d’empadronament que, malgrat li costa 7€, li obra les portes de la democràcia.
  • Després s’ha d’anar a fer unes fotos de carnet actuals perquè el Teo creix molt ràpid i ja no s’assembla a les últimes que té.
  • A continuació s’ha de fer una fotocòpia del carnet d’identitat.
  • En Teo també ha d’omplir dos formularis que troba a la web del consolat que li pertoca: Solicitud de Inscripción como residente i Declaración explicativa del municipio electoral español en el PERE / CERA.
  1. Com que el Teo té poc temps per fer tots els tràmits, decideix que a la visita al consolat que ha de fer, ja portarà també el formulari: Relaclamación al CERA, que és el que li permetrà reclamar el vot des del seu nou país.
  2. El Teo només pot entregar els 3 formularis, la foto de carnet, la fotocòpia del carnet d’identitat i el certificat d’empadronament entre el sisè i el tretzè dia després de la convocatòria de les eleccions presencialment al consolat, però aquestes dates coincideixen amb les seves vacances! Així doncs, el Teo se’n va de vacances i decideix tornar un dia abans per tal de poder tramitar el vot. Quina ràbia que li fa a en Teo! Però sap que és important que ho faci tot a temps; té molts amics que no van poder votar a les últimes eleccions!
  3. Quan en Teo torna de vacances, s’enfila al cotxe i condueix més de dues hores fins al consolat! Que cansat que està en Teo! S’ha hagut de llevar molt d’hora per no haver de fer cua…
  4. Un cop al consolat, veu que les coses no funcionen tal i com ell s’havia pensat. Tots els passos són molt lents i la gent no és gaire amable amb ell. En Teo, però, no desisteix i entrega els dos formularis, la foto de carnet, el certificat d’empadronament i la fotocòpia del carnet d’identitat. En Teo es pensa que ja està tot fet, però no és així, encara li queda molt camí per poder votar!
  5. Ara en Teo ha d’omplir un nou formulari: l’Imprès de sol·licitud de vot. Aquest s’ha d’enviar per correu postal o fax a la seva oficina del cens electoral, juntament amb una fotocòpia del DNI o passaport. Com que en Teo no es refia del correu ordinari, decideix rescatar un antic fax que té a casa i envia tota la documentació dins del termini establert.
  6. En Teo no ha de fer cap més pas; només esperar i posar una espelma a algun Sant, desitjant que hagi omplert bé tots els formularis i que tot arribi a temps.
  7. Al cap d’uns dies en Teo rep a casa una carta certificada. Com que treballa, no la pot rebre al moment, però quan torna a casa se’n va cap a correus, mig il·lusionat i mig poruc, tement que la carta porti males notícies. Per sort no és així i la carta li confirma que consta com a resident a l’estranger i que podrà votar des de la terra que l’ha acollit.
  8. El temps passa i en Teo no rep la documentació necessària per votar, així que es comença a preguntar si li serà possible o no emetre el vot. En Teo es posa nerviós un dia que, escoltant les notícies, sent que hi ha un retard en l’enviament de les paperetes. En Teo s’espanta.
  9. Finalment, un dia, quan arriba tot cansat de la feina i obre la bústia, veu un segon avís de carta certificada. Serà la carta que contingui les paperetes? En Teo se’n va emocionat cap a correus i, després de fer una bona estona de cua (encara que li vulguin fer creure el contrari, el nou país on viu no és tan eficient), agafa la carta, l’obre i quasi li salten les llàgrimes d’emoció en veure que es tracta efectivament de les paperetes i la documentació electoral. I quants papers que li han enviat! Per sort hi ha les instruccions per votar i com que està tan emocionat, decideix fer-ho llavors mateix a correus. I aquí tots els passos que ha de seguir:
    • Introduir a un primer sobre la butlleta que vol votar (uf, quina decisió! S’hi juga el futur del país!)
    • Introduir a un segon sobre: el primer sobre, un certificat d’inscripció al cens electoral i una fotocòpia del carnet d’identitat (que ha hagut de portar de casa)
    • Introduir a un tercer sobre: el segon sobre (que conté el primer sobre) i un altre certificat d’inscripció al cens electoral. Escriure la seva adreça a l’espai pel remitent del sobre.
  10. Quan en Teo ho té tot preparat, torna a fer la cua de correus i demana al funcionari que posi al tercer sobre un segell amb la data d’enviament, ja que aquest no es pot enviar més tard del 22 de setembre. El funcionari se’l mira amb cara rara i li deixa anar: al teu país és tot molt complicat! I quanta raó que té el funcionari! En Teo té ganes de dir-li, però veient la llarga cua que té al seu darrere, constata que no val la pena.
  11. En Teo ja ha votat. Té una sensació rara dins seu; per una banda està cansat de tants tràmits i tantes incerteses, però per l’altra està satisfet d’haver-ho aconseguit! Ara haurà d’esperar un temps fins a conèixer els resultat electorals, però sap que ell també haurà format part d’aquesta anomenada Festa de la Democràcia.

DSC_5266 DSC_5268

Posted in Uncategorized | Leave a comment

Iogurt 9: pera

P1040466

VALORACIÓ GLOBAL: Molt bo, però li falta un punt per la perfecció
GUSTOS QUE HE NOTAT: Bàsicament pera, que ja és el que et venen.
EXPERIÈNCIA: El iogurt en general és molt bo, però amb la seva companya poma millora, convertint-se el el iogurt 8 de pera i poma, que destaca mundialment per la seva perfecció.
PER REPETIR: Sí, quan no trobi el pera-poma.

Posted in Iogurts | Leave a comment

Dutzend – dotzena

O com NO es venen els ous a Alemanya. O 6 o 10, però mai 12.

Intenten fer-nos explotar el cap? On han quedat els múltiples de 6?

Ous1 Ous2 Ous3

Posted in Deutschland és així | Leave a comment

Tatsache – fet

Pocs llocs poden competir amb Berlín (en absolutament qualsevol aspecte), però a Braunschweig tenim una cosa que Berlín no pot dir. I és que coronant l’Schloss hi tenim la quàdriga més gran d’Europa, desafiant així la que corona la porta de Brandemburg – TOOOOMAAAA! Quadriga_1 Com quasi tot a aquest país, el que es pot veure des del 2008 és la reconstrucció de la reconstrucció de la reconstrucció de la quàdriga existent, que va patir incendis i bombes.

I les mides? Segons les fonts: 9 metres alt, 7.5 metres ample i 9.5 metres de llarg, amb un total de 25.8 tones. Pse, del mismo Bilbao nosaltres!

Posted in Deutschland és així, Fent el turisten | Leave a comment

Fuetec

Una de les coses que més es troba a faltar estant fora de casa és el menjar. Tant és així que l’altre dia quan vam veure el Fuetec al súper, ens vam llençar a comprar-lo! Es tracta de la nova creació que acabarà amb totes les discussions sobre les diferències entre fuet i espetec.

Fuetec

La veritat és que va resultar ser força bo, malgrat que el nom és realment inquietant. Quina serà la pròxima creació?

Ara només falta que venguin pernil de debò i ja haurem trobat la felicitat completa.

Posted in Deutschland és així | Leave a comment

Bremen

Vam llegir a la guia que Bremen tenia moltíssims llocs per visitar, per tant vam planificar un cap de setmana sencer només per aquesta ciutat. Després hem descobert que amb un dia sencer n’hi hauria hagut ben bé prou, però d’aquesta manera vam poder visitar-ho tot amb calma i sense agoviar-nos. I així també aprofitar el diumenge al matí per visitar una altra part d’Alemanya.

Bremen és la ciutat-estat alemanya més petita i té un encant especial que provoca que valgui moltíssim la pena passar-hi unes hores per recórrer-la tranquil·lament. Per tant, altament recomanable.

De Bremen en tenia un lleuger record, de tot menys agradable, relacionat amb un japonès, una estàtua i un bassal, d’una visita ja fa molts anys amb els meus pares (anècdota que ara tampoc “ve a cuento”). Aquest cop, per sort, l’experiència va ser molt més positiva.

P1040349Marktplatz

El més recomanable de Bremen és passejar pels seus carrers; incloent la Marktplatz amb tots els seus bonics edificis i l’escultura dels músics, el Böttcherstrasse (on s’ha de fer una parada obligatòria a la botiga-taller de caramels i on el carrilló és una de les principals atraccions) i el barri Schnoor, que és realment encantador. Un s’ha de perdre pels seus carrers i descobrir les mil botiguetes plenament integrades a aquest antic barri de pescadors. Finalment, vam trobar també molt interessant la part est de la ciutat, un barri molt més modern i cosmopolita, que recorda algunes zones del Berlín més punki.

P1040407 P1040330
Schnoor i barri guaión

Així doncs, Bremen val la pena.

Posted in Fent el turisten | Leave a comment

Straßenverkehr – trànsit a la carretera

Quina és la millor manera d’estar informat de l’estat del trànsit a la carretera a Alemanya? Sens dubte: la ràdio. Cada mitja hora a quasi totes les emissores, repassen l’estat del trànsit de tot Niedersachsen. Això m’ha fet adonar de dues coses:

  1. Els problemes de trànsit són constants i generalitzats aquí
  2. Els perills a la carretera són una sorpresa cada dia

Durant el paquet informatiu, tant s’informa de l’estat de la carretera (normalment col·lapsades arreu), com de qualsevol incidència que hi pugui haver, incloent:

  • Stau (retencions; dramàtiques a hores punta)
  • Umfälle (accidents)
  • Kaputte Autos (cotxes avariats)
  • Ölspur (combustible a la carretera)
  • Bauarbeiten (obres)

Però també estem informats de coses tan sorprenents com:

  • Falschfahrer (literalment: conductor equivocat i segons el diccionari, conductor suïcida. Evidentment no ho vaig captar la primera vegada, ni la segona ni la tercera. Finalment vaig haver de buscar el significat i resulta que es refereix a un cotxe circulant en sentit contrari! El més preocupant és que quasi cada dia hi ha algú en sentit contrari a alguna autopista del nord…)
  • Unbeleuchtes Auto (cotxe circulant sense llums; important en el país de l’estalvi en il·luminació)
  • Schnell Rettungsfahrzeug (vehicle d’emergències que circula a gran velocitat)
  • Personen auf der Autobahn (gent a l’autopista)
  • Kinder auf der Autobahn (nens a l’autopista, que tenen una categoria diferent)
  • Tiere auf der Autobahn (categoria a part pels animals)
  • Objekte auf der Autobahn (i una nova pels objectes; léase rodes, alfombres, etc.)
  • Verbranntes Auto (cotxe cremant, que resulta que no és tan poc habitual com un pot pensar)

Falsch

Així doncs, la informació del trànsit es converteix en un festival de desgràcies a les carreteres. El que em pregunto quan ho sento és: hi ha més incidències aquí que a casa nostra o senzillament aquí ho expliquen tot?

TransitExemple de retenció i Personen auf der Autobahn

Finalment, per arrodonir la informació hi ha un últim bloc de coses d’interès general. Aquí normalment es tracta d’alguna escola a algun lloc del nord d’Alemanya la qual ha sofert alguna desgràcia (léase calefacció espatllada, sala cremada, o qualsevol altra cosa imaginable) i que suspèn les classes. M’imagino l’alegria dels alumnes en sentir la notícia, si esmorzen escoltant la ràdio… I la decepció de tots els nens que no van a aquella escola. Però espero també que informin per alguna altra via, perquè si no, els que érem de Doraemon al matí (el plaer d’escoltar la ràdio el vaig descobrir anys després), no ens hauríem enterat mai de les classes suspeses…

Posted in Deutschland és així | Leave a comment

Autostadt (Wolfsburg)

Què es pot fer un diumenge que apunta a mal temps per aquí? Doncs com no, culturitzar-se sobre el món de l’automoció.

L’Autostadt (traduït ciutat dels cotxes) és una de les principals atraccions l’única atracció de Wolfsburg. Es tracta d’un parc temàtic impecable dedicat al món de l’automoció i, especialment, al consorci VW. Està format per diferents pavellons, cada un representant una marca, que exposen els cotxes més representatius i les característiques més destacables. Així, es pot visitar:

  • Zeit Haus (casa del temps): un must pels amants dels cotxes. Es tracta d’un museu que conté una mostra de vehicles de diferents èpoques històriques i hi ha verdaderes joies. Molt molt molt interessant.

_DSC0039  _DSC0048

_DSC0028  _DSC0047

  • Lamborghini: aaaleeerta aquí. Les entrades a aquest pavelló són cada mitja hora, ja que s’hi fa un espectacle. Espectacle basat en sentir mooolt soroll gravat d’un motor (110dB), veure fum (d’aquell d’actuacions de màgia o concerts d’adolescents) i admirar un Lamborghini penjat de la paret que dóna una volta. Tortura auditiva gratuïta durant 8 minuts.
  • Premium Clubhouse (oh my God!): només hi ha exposat un Bugatti, un pepino de cotxe il·luminat amb uns neons que li donen més espectacularitat._DSC0057
  • Audi: una visita molt interessant i interactiva, amb moltes pantalles per tocar i informacions a descobrir. I a més ens van donar una esfera que s’il·luminava i que ens va tenir ben entretinguts durant una llarga estona…

_DSC0086 _DSC0096

  • Skoda: bàsicament un concessionari una mica més maquet; confesso que no massa aconseguit.
  • Seat: pavelló fosc, amb una panoràmica de la ciutat de Barcelona projectada a lo grande. S’hi poden veure tota la família Leon i diferents vídeos / components de la marca. Interessant (objectivament, clar!)
  • Volkswagen:com Skoda, bàsicament un concessionari amb 3 models exposats.
  • Volkswagen vehicles comercials: interessant veure els cotxassos que fa la marca, sobretot les Califòrnia, desig de qualsevol australià surferu.
  • Porsche: dins d’un edifici impressionant, es poden admirar les creacions de la marca i sentir-te ric profund seient dins d’un dels cotxes. És una llàstima que a l’hora que hi vam anar nosaltres estigués acaparat per una bandada de nens…
  • Autotürme: la joia de la corona; les torres que entreguen els vehicles al client. Es pot observar com una màquina recull el cotxe dels compartiments i el baixa fins al subterrani, on recorrent diferents passadissos arriba a l’entrega final. Impressionant.

_DSC0118

  • Konzernwelt: bastant enfocat als nens, però molt divertit. Expliquen tant el procés de fabricació d’un cotxe com les diverses implicacions que el món de l’automoció té (mediambientals, econòmiques, etc.).

L’Autostadt és la nineta dels ulls del consorci VW. Val la pena fer-hi una visita si es visita el nord d’Alemanya, encara que només sigui per veure la magnitud del consorci i l’opulència que s’hi exhibeix.

Posted in Fent el turisten | Leave a comment

Wolfenbüttel

O la història del matí que ens vam motivar i vam anar fins al poble del costat, morint a la tornada.

Cap a finals de Setmana Santa, i veient que teníem un dia de bon temps, ens vam anar animant i vam decidir fer una excursioneta en bici fins a Wolfenbüttel. L’anada va ser molt plàcida i satisfactòria, acabant els 14 kms que separen les dues ciutats amb bastanta dignitat. Fins i tot em vaig passar gran part del camí somrient!

IMG-20150405-WA0024

Wolfenbüttel és una ciutat molt i molt bonica, que conserva els encants dels típics pobles alemanys i que fins i tot compta amb un palau barroc i amb una de les primeres biblioteques d’Europa de llibres de préstec! Val molt la pena fer-hi una passejada, sobretot en dies comercials, ja que nosaltres hi vam anar un diumenge i estava una mica mort. La ciutat també és coneguda per ser la residència de Lessing (un gran filòsof i poeta alemany) i per la seu de l’empresa que fabrica un conegut licor: Jägermeister, només apte per les laringes més atrevides…

DSC_2972 DSC_2991 DSC_2967

Un cop acabada la visita a Wolfenbüttel ens vam disposar a tornar cap a Braunschweig en bici. Però aaaaah, amigo! La cosa ja no va ser tan bonica com a l’anada; el cansament es va començar a fer pal·lès i les cames van fer figa a la primera pujadeta. La resta dels 14 quilòmetres fins a casa es van fer eterns, acompanyats de queixes i esbufegades, però malgrat tot, molt i molt satisfets!

Posted in Fent el turisten | Leave a comment

Frühjahrsputzt

Hi ha un fenomen curiós i generalitzat a Alemanya quan arriba la primavera: el conegut com a Frühjahrsputzt (literalment traduït com a neteja de primavera). Es tracta d’una neteja a fons de la casa, jardí, etc. només pel sol fet d’haver arribat la primavera. Resulta que a l’hivern, amb tot el fred, un no té tantes ganes de netejar, però quan surten els primers rajos de sol, ens llancem tots a agafar les merys (motxos pels no egarencs) i els draps, i com uns malalts ho deixem tot impecable. Fins i tot s’incrementen les vendes de productes de segona mà que la gent es vol treure de sobre.

És curiós però nosaltres, sense ser-ne conscients, també hem fet un Frühjahrsputzt aquest cap de setmana i hem posar a punt les dues terrasses que tenim. Fins i tot ens hem atrevit amb la jardineria i hem plantat tres plantes (ole nosaltres!).

El Frühjahrsputzt, doncs, està a tot arreu i envaeix fins i tot als nouvinguts sense saber-ho. Vigileu, que s’acosta…

Fruehjahrsputz

Posted in Deutschland és així | Leave a comment